Tomaques, carabasses, albergínies ratllades, cebes i de tot un poc. Esperem no avorrir les tomaques perquè la imaginació ja no dona més de si: tomaques en amanida, tamaques amb ou, tomaca fregada en el pa, llomello amb tomaca, peix amb tomaca, tomaca al forn, gazpacho amb tomaca, tomaca en conserva, tomaca secada al sol, melmelada de tomaca... I això sense comptar les cherrys que no estan tenint massa éxit i les de penjar que ja es troben a punt de collir.
Les tomaques menys agraïdes han resultat ser les negres de crimea perquè es fan blanetes de seguida i són un desastre per a fregir i fer melmelada. Ara el que cal és esperar a que arriben les que vam plantat més tard i que estan encanyades. Si el resultat és el mateix, l'any que ve caldrà plantar-ne menys. Les marmandes funcionen molt bé i ara el que esperem és l'entrada en plena producció de les royestes que tenen una pinta molt bona. També és de veres que, com podeu veure en la foto menuda, han estat molt malcriades: desulladetes, lligadetes a la seua canya i amb els seus llacets perquè s'empinen al cel amb l'elegància d'una barbye.
Els melons d'alger, poquets, xicotets i prou fluixos a pesar d'estar empeltats sobre una base de carabassera. Les pebreres, igual que els melons d'alger: poquetes, xicotetes i fluixetes. Per contra, les albergínies ratllades no tenen cap però en quantitat, qualitat i sabor.
Les tomaques menys agraïdes han resultat ser les negres de crimea perquè es fan blanetes de seguida i són un desastre per a fregir i fer melmelada. Ara el que cal és esperar a que arriben les que vam plantat més tard i que estan encanyades. Si el resultat és el mateix, l'any que ve caldrà plantar-ne menys. Les marmandes funcionen molt bé i ara el que esperem és l'entrada en plena producció de les royestes que tenen una pinta molt bona. També és de veres que, com podeu veure en la foto menuda, han estat molt malcriades: desulladetes, lligadetes a la seua canya i amb els seus llacets perquè s'empinen al cel amb l'elegància d'una barbye.
Els melons d'alger, poquets, xicotets i prou fluixos a pesar d'estar empeltats sobre una base de carabassera. Les pebreres, igual que els melons d'alger: poquetes, xicotetes i fluixetes. Per contra, les albergínies ratllades no tenen cap però en quantitat, qualitat i sabor.
Aquesta setmana hem regat un parell de dies i no hem tirat cap producte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada