diumenge, 30 de novembre del 2008

QUÈ SABRAN ELS DE LA MICHELÍN !?

El passat cap de setmana vam plantar més faves. Quasi totes de la varietat mutxamel. Ens va costar molt perquè la terra estava feta un fangar. Hui anàvem a plantar-ne de varietat tardana però com estos dies ha tornat a ploure no hem pogut perquè era impossible llaurar i fins i tot passar la desbrostadora.
Però no tot ha de ser suar. Passejar pel camp ara és una meravella. La setmana passada encara vam poder menjar alguna figa despistada sobre una figuera a la que no li quedava ni una fulla. És una passada menjar figues i a continuació un grapat d'alborçs que ja estan rojos com cireretes.
Mirant a terra també es pot gaudir. En el bancalet està ple de bledes i espinaques silvestres i tota mena d'herbes menjívoles com la llengua de bou, els llicsons, els alls porros o les primeres camarroges. Les bulls, les friges amb una allets i fas uns pastissos escaldats que se'n riuen de totes les estreles michelin.

dijous, 6 de novembre del 2008

LES FAVES CREIXEN I LES OLIVETES FAN OLI

La vida en el camp és molt dura i competitiva. Ahi teniu les pobres faveres creixent com poden entre l'agret. El pitjor és que els caragols són molt espavilats i no es mengen l'agret, sinó les faveres.

Mentrestant, nosaltres no perdem el temps. Este cap de setmana hem collit les olives i les hem portat a l'almàssera. No hem fet gran cosa: 300 quilos que ens han produït 50 litres d'oli. Hem fet una barreja de vilalongues, picuals i arbequines. No cal que diga que aquestes últimes són les nostres preferides. Semblen cireretes i fan un color morat tan delicat que donen ganes d'acaronar-les. I dona gust collir-les perquè estan tan juntetes que les agafes a grapats. El que passa és que les oliveres són xicotetes i encara no estan a ple rendiment.