dimarts, 18 d’agost del 2009

AÇÒ S'ACABA

No penseu que hem abandonat el bancalet. El que passa és que hem tingut problemes d’accés a internet. I també que hem estat menys motivats. El motiu és que les tomaqueres s’han posat lletges a causa d’una papallona estúpida que ha llançat a perdre una bona part de la collita. Hem fet moltes tomaques però pràcticament totes han estat tocades, sobre tot després de la pluja del mes passat que ha acabat d’afectar-les. No es que estiguen roins, diguem-ne que estan bones però són poc “regalables”. Tot i això, cal reconèixer que les de pereta s’han portat prou bé.

Les bajoquetes han sigut un desastre i encara no entenem per què. La qüestió és que per molt tendres que les collirem sempre paraven sequelloses per dins.


Les albergínies tampoc han estat a l’altura de les circumstàncies ja que sobre collir-les prou xicotetes estaven poc tendres i amb massa pepites.


Les carabassetes, les carabasses i les cebes s’han portat molt bé. Els encisams també però s’han espigat amb més facilitat de la que hauríem desitjat.


Si és de veres que mal de molts és consol de tontos hem de dir que el desastre d’enguany ha sigut prou generalitzat.


Fa un mes que no tirem ni sofre. El que hi ha, hi ha i del que hi ha mengem. I el que hi ha son tomaques tocades, albergínies que com a molt estan passables i les carabasses violines que encara estan per collir. I les tomaques de penjar que van retardades i que encara no sabem com acabaran.


Tenim la sensació que l’any passat la collita va durar més temps que enguany però la realitat és que si mirem el blog de fa un any més o menys la collita va tindre el mateix ritme que enguany.


La foto és de fa set o huit dies però pam dalt pam baix és la mateixa de totes les setmanes llevat que en esta hi ha només la meitat del que collirem perquè està feta després de fer el repartiment.

diumenge, 28 de juny del 2009

ANEM MENJANT, ANEM FENT...

A l'espera que les tomaques acaben de madurar anem menjant. Encisams, albergínies, carabassetes, cebes, penques...
Les tomaqueres van relativament bé. Estan carregades de tomaques però la planta té mala pinta. Nosaltres només li tirem sofre, purí d'ortiga i, de tant en tant coure. En un camp del costat li tiren de tot i a tothora a les tomaqueres i les tenen pitjor que nosaltres. És a dir: no anem a caure en la temptació de tirar més productes químics.
Les que estan precioses són les bajoqueres. En tenim de tres classes.
La foto de "la collita" és de la setmana passada però és molt semblant al que hen collit aquesta. Dissabte que ve segur que ja podem ampliar la varietat del recapte amb bajoqueta i les primeres tomaques.
No tenim grans esperances en els melonars però sí en les carabasses que estan magnífiques tant de salut com de tamany.

dimarts, 9 de juny del 2009

QUÈ GUAPETES ESTAN LES TOMAQUETES I LES BAJOQUETES !!

Les bajoquetes estan creixent molt bé. Este cap de setmana hem tirat sabó potàsic a les carabassetes perquè estan plenes de poll. Es un producte completament inofensiu i molt efectiu. També n'hem tirat a les bajoquetes perquè són molt propenses a agafar-ne.
El que més ens ompli de satisfacció però, són les tomaqueres que ja mostren uns pomell de tomaques molt prometedores. Cada setmana els donem una arruixada de sofre alternat amb una arruixada de solfate de coure.

Les carabasses també estan funcionant bé i el pròxima cap de setmana collirem els primers encisams. Diumenge en vam plantar una trentena més per preparar-los el relleu.
En la foto de la dreta podeu veure les bajoquetes. A mà esquerra estan les carabassetes que s'han fet enormes i que continuen omplint la nostra nevera.

diumenge, 31 de maig del 2009

CARABASSETA: PRINCIPI I FINAL DE TOTES LES MENJADES

Hem plantat més pebreres. La novetat és que per primera vegada n'hem plantat de padrón. També hem plantat més tomaqueres incloent les de penjar que, entre unes coses i altres se'ns havien oblidat. Hem fet una bona arruixada de solfate de coure i sofre.

L'únic que estem collint ara són carabassetes, que per cert estan plenes de poll. La setmana que ve els tirarem puri d'ortiga perquè el sabó potàsic que els aniria bé no casa bé amb el sofre que els hem tirat este cap de setmana.

Les carabassetes creixen de mala manera. De fet, les que podeu veure en la foto estan massa granades, però és que en dos o tres dies es doblen de tamany. I com és l'únic que tenim per collir i en tenim en quantitat, passa el que passa: espaguetti de carabasseta, tortilla de carabasseta, carabasseta farcida al forn, carabasseta rebossada, carabasseta torrada, puré de carabasseta...

diumenge, 24 de maig del 2009

TOMAQUES I TURISTES

A hores d'ara, l'any passat ja es podia veure la primera tomaca. Enguany ja hen dit que anem retardats, però cal reconèixer que en una setmana les tomaqueres s'han fet doble grans. Per comprovar-ho no teniu més que mirar la foto de la setmana passada. Ahir vam plantar més tomaqueres. En tenim de moltes classes, però no tinc clar que estem segurs d'on estan plantades perquè han donat molts bacs abans d'arribar al bancalet.

Enguany no hem plantat cherrys perquè ens passava com amb els naps: que no ens agraden. Com poden agradar eixes tomaquetes liliputienses que semblen cireretes podent menjar-ne de bones-bones? Tampoc hem plantat negres de crimea perquè l'any passat no van donar el resultat que esperàvem i no serveixen per a fer conserva ni melmelada.

Les bajoquetes les vam plantar la setmana passada i ja han crescut tres o quatre dits. Si continuen a esta marxa en quinze dies ja les tenim en taula.

Acabades els faves, ara ens entretenim menjant carabassetes. Les cebes també van a bon ritme. I també les carabasseres. En la foto podeu veuren una amb un caragol passejant per les fulles com un turista. Hui, ens ha pillat de bon humor.

dissabte, 9 de maig del 2009

PRIMER ANIVERSARI!!!

El Bancalet acaba de complir un any, cosa que no està gens malament. Un dels motius que vam tindre per iniciar el blog fou poder comparar cada any amb l'anterior i treure alguna lliçó.
El primer que hem comprovat és que enguany anem més endarrerits. Si punxeu en este enllaç podreu veure les fotos que vam fer i podreu observar que les tomaqueres, tal dia com hui, ja estaven grandetes i que els encisams i les bajoquetes ja feien goig. Enguany però, com podeu observar, les tomaqueres estan acabades de plantar i els encisams i la bajoqueta encara no estan ni plantades. Afortunadament hem aconseguit salvar les carabassetes de la invasió de caragols i estan creixent prou bé.
Els naps -l'any passat no en teniem- estan impresionants i ja n'hem collit uns quants, però el problema que tenim no és estrictament agrícola. Consisteix en un fet tan simple com que no ens agraden. Això vol dir que els collim, els posem en la nevera i allí es queden els pobres.
Les faveres s'han portat molt bé i n'hem collit per a porcs i gossos però han agafat la rogeta i en una setmana estaran més mortes que vives. La rogeta té això: que no cal que perdes el temps buscant-li cap medicina. Es mor i punt.
Al nisprer, li ha passat una cosa pareguda. En compte de la rogeta, ha agafat la negreta. Fa un parell de setmanes les faveres i el nisprer feien goig i ara donen pena. És com un mal presagi del que pot passar enguany amb l'hortalisa. De les set plagues ja en tenim tres: els caragols, la rogeta i la negreta. Ara què vindrà?.

diumenge, 26 d’abril del 2009

HA ARRIBAT L'HORA DE PLANTAR LES TOMAQUES

Este cap de setmana hem començat a plantar les tomaqueres i ho hem fet a cent per hora perquè les previsions meteorològiques apuntaven que el dissabte per la vesprada començaria a ploure i no pararia fins dilluns. Hem anat amb la llengua fora per a res. Pitjor encara: el diumenge pel matí ha calgut tornar al bancalet per donar una regadeta ja que el goteig encara no funciona. Hem plantat royestes, marmandes, rafs i de pereta. També hem plantat set o hui carabasseres. Tot ben adobat de fem.
Enguany anem molt retardats. Fa un any, a estes hores ja havíem plantat la bajoqueta, els encisams i els melonars i les tomaqueres, llevat de les d'encanyar, ja estaven ben grans.
Naturalment, este cap de setmana hem collit faves a cabassades però no es qüestió de tornar a posar una altra foto. Ja les haveu vistes amb pell, pelades i guisades. L'únic nou que se'ns acudeix és que els digueu l'últim adéu abans de tancar la compostadora. D'ahí eixiran convertides en un compost magnìfic.

dissabte, 18 d’abril del 2009

CARAGOLS: COSINS GERMANS D'ATILA

Com ja hem dit, els caragols ens han gastat una mala passada: s'han menjat pràcticament totes les alberginieres i les carabassetes que havíem plantat. No s'han conformat en donar-los un mosset: s'han menjat la tija i tot. En la foto podeu veure com ha quedat una de les carabasseretes. Fotos de les albergínies no hem podem posar perquè no queda res que fotografiar.

Per matar els caragols de forma ecològica s'aconsella posar un recipient amb cervesa. Per a ells sembla que es una temptació irresistible, fins el punt que prefereixen fer el botellot a menjar els tendres brots de les nostres verdures. I moren feliços i contents. Es tracta d'una mort molt dolça. Nosaltres no tenim res en contra d'un sistema tan humanitari d'extermini, però cal tindre en compte que una cosa és bufar dos dotzenes de caragols i una altra fer tot el dia de cambrer servint la cervesa a gerres.

Dit això, no vos serà difícil deduir que hem acabat tirant-los granulat blau, un sistema ecològicament poc aconsellable però extraordinàriament efectiu. A l'endemà els caragols morts estaven a muntons al voltant de les tiges. Una escabetxina que ens ha omplit de malsana alegria.
Ara és el moment de tornar a altres mètodes ecològics, però no per això més humanitaris. Segons sembla, una de les millors maneres d'espantar els caragols es triturar-los i posar-los al voltant de les plantes. Està demostrat que s'acollonen i que té el mateix efecte disuasori que tenia antigament penjar pirates i malfactors a la portes de les ciutats.

Alguns defensen el mètode de tirar cendra al voltant de les plantes per auxar-los, però el sistema és molt poc efectiu. Entre altres coses perquè, si plou es banya i, aleshores, no serveix de res. Resumint que els caragols passen de respectar el dimecres de cendra i el "polvo eres i en polvo te has de convertir". Massa profund per a ells.

El que no acabem d'entendre és perquè es tornen tan bojos amb les albergínies i les carabassetes i a penes si toquen els naps i les xirivies. Igual és que els produeixen flatulències. Com podeu veure, els caragols tenen tocs molt humans.

dijous, 16 d’abril del 2009

VESTIDES, NUETES I EN PLENA EXALTACIÓ FAVERA














Ahi teniu les faves. Primer vestidetes en el seu tratge verd, després, en conill tapant-se les vergonyes i, finalment, perduda la vergonya, entre flaires d'alls tendres i fenoll i amb els morrets de pebreroig, fent ostentació del que pot donar de si com si estiguerem en plena exaltació de la favera major. La botifarra no tindria per què estar ahí però s'ha posat per davant i s'ha empenyat en eixir en la foto. La pura realitat és que l'hem feta a banda.


Podriem parlar-vos de les carabassetes i les albergínies, però no volem amargar-nos hui la vida. Això, ho deixem per a demà una vegada acabada la digestió. I és que els caragols ens han gastat molt males passades. Però al que anàvem: demà serà un altre dia.

dilluns, 23 de març del 2009

ANEM MASSA ACCELERATS?

El terreny ja està pràcticament a punt: tot treballat i amb els bancals en altura pràcticament acabats a falta de tirar-los una bona capa de fem damunt.
El que passa és que dedicar-se només a treballar la terra té pocs al.licients i no hem pogut resistir la temptació de plantar carabassetes i albergínies abans d'hora. I cols morades... Ja sabem que encara és prompte però, què anem a fer-li?
Les carabassetes i les albergínies l'any passat les vam plantar en bancalet elevat però enguany les hem posades en línia i sobre plàstic negre per evitar les males herbes. Els elevats els reservarem per a les bajoquetes, les pebreres i els encisams. Però això serà d'ací unes setmanes.
Les faves comencen a donar-nos les primeres alegries. Ací teniu les primeres de l'any.

dimarts, 3 de març del 2009

TOT A PUNT PER A REBRE LA PRIMAVERA


El blog l'hem tingut un poc oblidat però això no vol dir que el bancalet ho haja estat. Durant tot este temps de silenci hem plantat cebes i més faveres.
En una de les fotos podeu vore les faveres més tardanes i en l'altra les faves més primerenques. Els naps i les xirivies continuen creixent.

El que més feina ha donat però, ha sigut preparar la terra per a la primarera. A més hem preparat els planters de les tomaqueres i les albergínies. És a dir: tot està a punt.