Les bajoquetes han sigut un desastre i encara no entenem per què. La qüestió és que per molt tendres que les collirem sempre paraven sequelloses per dins.
Les albergínies tampoc han estat a l’altura de les circumstàncies ja que sobre collir-les prou xicotetes estaven poc tendres i amb massa pepites.
Les carabassetes, les carabasses i les cebes s’han portat molt bé. Els encisams també però s’han espigat amb més facilitat de la que hauríem desitjat.
Si és de veres que mal de molts és consol de tontos hem de dir que el desastre d’enguany ha sigut prou generalitzat.
Fa un mes que no tirem ni sofre. El que hi ha, hi ha i del que hi ha mengem. I el que hi ha son tomaques tocades, albergínies que com a molt estan passables i les carabasses violines que encara estan per collir. I les tomaques de penjar que van retardades i que encara no sabem com acabaran.
Tenim la sensació que l’any passat la collita va durar més temps que enguany però la realitat és que si mirem el blog de fa un any més o menys la collita va tindre el mateix ritme que enguany.
La foto és de fa set o huit dies però pam dalt pam baix és la mateixa de totes les setmanes llevat que en esta hi ha només la meitat del que collirem perquè està feta després de fer el repartiment.