EL CAMP ÉS UN FANGAR

Aigua, aigua i més aigua. Aigua, aigua i més aigua. Un avorriment d'aigua. I les faveres que ja no saps si creixen o naden. De moment, molta flor i cap fava.
A hores d'ara, ja hauríem d'estar preparant el terreny per a les hortalisses que es planten a primavera però, com tot està fet un fangar, no es pot fer cap tipus de treball al camp.
Clar, hui també ha plogut.

TORNA LA FAVA

Uff, om passa el temps! Fa cinc mesos que no posem una ratlla en el blog. Però no vos penseu que ens hem jubilat. Ara mateix només tenim plantades faves i unes poques cebes. Poca varietat com podeu vore però l'hem compensada amb la quantitat. Enguany sembla que anem a fartar-mos de menjar faves.

En la primera foto hi ha dos solquets de faves a la dreta, una de cebes i una altra de faves més grans que han eixit soles en el lloc on les teníem plantades l'any passat. Més a l'esquerra podeu observar un camp de vinyes que convendria que no perdereu de vista perquè estem pensant integrar-lo en el bancalet perquè estem tramant donar un pas més enllà de fer mistela i encetar l'aventura de fer vi. Per manca d'atreviment no serà. En la segona foto teniu un altre solc de faves entre les oliveretes arbequines. El que hem dit, per falta de faves no anem a quedar-nos amb fam.

Esperem que enguany les hortalisses vagen un poc millor que l'any passat perquè amb dos o tres anys com l'anterior acabarem per perdre l'aficció. En referisc sobre tot a les tomaques que són el principi i final de totes les coses. Tot el demés és pur acompanyament.

AÇÒ S'ACABA

No penseu que hem abandonat el bancalet. El que passa és que hem tingut problemes d’accés a internet. I també que hem estat menys motivats. El motiu és que les tomaqueres s’han posat lletges a causa d’una papallona estúpida que ha llançat a perdre una bona part de la collita. Hem fet moltes tomaques però pràcticament totes han estat tocades, sobre tot després de la pluja del mes passat que ha acabat d’afectar-les. No es que estiguen roins, diguem-ne que estan bones però són poc “regalables”. Tot i això, cal reconèixer que les de pereta s’han portat prou bé.

Les bajoquetes han sigut un desastre i encara no entenem per què. La qüestió és que per molt tendres que les collirem sempre paraven sequelloses per dins.

Les albergínies tampoc han estat a l’altura de les circumstàncies ja que sobre collir-les prou xicotetes estaven poc tendres i amb massa pepites.

Les carabassetes, les carabasses i les cebes s’han portat molt bé. Els encisams també però s’han espigat amb més facilitat de la que hauríem desitjat.

Si és de veres que mal de molts és consol de tontos hem de dir que el desastre d’enguany ha sigut prou generalitzat.

Fa un mes que no tirem ni sofre. El que hi ha, hi ha i del que hi ha mengem. I el que hi ha son tomaques tocades, albergínies que com a molt estan passables i les carabasses violines que encara estan per collir. I les tomaques de penjar que van retardades i que encara no sabem com acabaran.

Tenim la sensació que l’any passat la collita va durar més temps que enguany però la realitat és que si mirem el blog de fa un any més o menys la collita va tindre el mateix ritme que enguany.

La foto és de fa set o huit dies però pam dalt pam baix és la mateixa de totes les setmanes llevat que en esta hi ha només la meitat del que collirem perquè està feta després de fer el repartiment.

ANEM MENJANT, ANEM FENT...

A l'espera que les tomaques acaben de madurar anem menjant. Encisams, albergínies, carabassetes, cebes, penques...
Les tomaqueres van relativament bé. Estan carregades de tomaques però la planta té mala pinta. Nosaltres només li tirem sofre, purí d'ortiga i, de tant en tant coure. En un camp del costat li tiren de tot i a tothora a les tomaqueres i les tenen pitjor que nosaltres. És a dir: no anem a caure en la temptació de tirar més productes químics.
Les que estan precioses són les bajoqueres. En tenim de tres classes.
La foto de "la collita" és de la setmana passada però és molt semblant al que hen collit aquesta. Dissabte que ve segur que ja podem ampliar la varietat del recapte amb bajoqueta i les primeres tomaques.
No tenim grans esperances en els melonars però sí en les carabasses que estan magnífiques tant de salut com de tamany.

QUÈ GUAPETES ESTAN LES TOMAQUETES I LES BAJOQUETES !!

Les bajoquetes estan creixent molt bé. Este cap de setmana hem tirat sabó potàsic a les carabassetes perquè estan plenes de poll. Es un producte completament inofensiu i molt efectiu. També n'hem tirat a les bajoquetes perquè són molt propenses a agafar-ne.
El que més ens ompli de satisfacció però, són les tomaqueres que ja mostren uns pomell de tomaques molt prometedores. Cada setmana els donem una arruixada de sofre alternat amb una arruixada de solfate de coure.

Les carabasses també estan funcionant bé i el pròxima cap de setmana collirem els primers encisams. Diumenge en vam plantar una trentena més per preparar-los el relleu.
En la foto de la dreta podeu veure les bajoquetes. A mà esquerra estan les carabassetes que s'han fet enormes i que continuen omplint la nostra nevera.

CARABASSETA: PRINCIPI I FINAL DE TOTES LES MENJADES

Hem plantat més pebreres. La novetat és que per primera vegada n'hem plantat de padrón. També hem plantat més tomaqueres incloent les de penjar que, entre unes coses i altres se'ns havien oblidat. Hem fet una bona arruixada de solfate de coure i sofre.

L'únic que estem collint ara són carabassetes, que per cert estan plenes de poll. La setmana que ve els tirarem puri d'ortiga perquè el sabó potàsic que els aniria bé no casa bé amb el sofre que els hem tirat este cap de setmana.

Les carabassetes creixen de mala manera. De fet, les que podeu veure en la foto estan massa granades, però és que en dos o tres dies es doblen de tamany. I com és l'únic que tenim per collir i en tenim en quantitat, passa el que passa: espaguetti de carabasseta, tortilla de carabasseta, carabasseta farcida al forn, carabasseta rebossada, carabasseta torrada, puré de carabasseta...

TOMAQUES I TURISTES

A hores d'ara, l'any passat ja es podia veure la primera tomaca. Enguany ja hen dit que anem retardats, però cal reconèixer que en una setmana les tomaqueres s'han fet doble grans. Per comprovar-ho no teniu més que mirar la foto de la setmana passada. Ahir vam plantar més tomaqueres. En tenim de moltes classes, però no tinc clar que estem segurs d'on estan plantades perquè han donat molts bacs abans d'arribar al bancalet.

Enguany no hem plantat cherrys perquè ens passava com amb els naps: que no ens agraden. Com poden agradar eixes tomaquetes liliputienses que semblen cireretes podent menjar-ne de bones-bones? Tampoc hem plantat negres de crimea perquè l'any passat no van donar el resultat que esperàvem i no serveixen per a fer conserva ni melmelada.

Les bajoquetes les vam plantar la setmana passada i ja han crescut tres o quatre dits. Si continuen a esta marxa en quinze dies ja les tenim en taula.

Acabades els faves, ara ens entretenim menjant carabassetes. Les cebes també van a bon ritme. I també les carabasseres. En la foto podeu veuren una amb un caragol passejant per les fulles com un turista. Hui, ens ha pillat de bon humor.