AQUÍ HAY TOMATE! O NO?

Tomaques, carabasses, albergínies ratllades, cebes i de tot un poc. Esperem no avorrir les tomaques perquè la imaginació ja no dona més de si: tomaques en amanida, tamaques amb ou, tomaca fregada en el pa, llomello amb tomaca, peix amb tomaca, tomaca al forn, gazpacho amb tomaca, tomaca en conserva, tomaca secada al sol, melmelada de tomaca... I això sense comptar les cherrys que no estan tenint massa éxit i les de penjar que ja es troben a punt de collir.

Les tomaques menys agraïdes han resultat ser les negres de crimea perquè es fan blanetes de seguida i són un desastre per a fregir i fer melmelada. Ara el que cal és esperar a que arriben les que vam plantat més tard i que estan encanyades. Si el resultat és el mateix, l'any que ve caldrà plantar-ne menys. Les marmandes funcionen molt bé i ara el que esperem és l'entrada en plena producció de les royestes que tenen una pinta molt bona. També és de veres que, com podeu veure en la foto menuda, han estat molt malcriades: desulladetes, lligadetes a la seua canya i amb els seus llacets perquè s'empinen al cel amb l'elegància d'una barbye.

Els melons d'alger, poquets, xicotets i prou fluixos a pesar d'estar empeltats sobre una base de carabassera. Les pebreres, igual que els melons d'alger: poquetes, xicotetes i fluixetes. Per contra, les albergínies ratllades no tenen cap però en quantitat, qualitat i sabor.

Aquesta setmana hem regat un parell de dies i no hem tirat cap producte.

DE CARA I DE PERFIL: ÉS, O NO ÉS UNA COLLITA?

Què bonica és l'abundància! La veritat és que les fotos de les collites anteriors donen risa si es comparen amb aquestes. Però a banda de l'abundància de tomaques, hui hem collit els dos primers melons d'alger d'enguany. També hem collit huit o nou albergínies. Bè, també ens hem estrenat amb les primeres tomaquetes cherry, que podeu veure en la foto xicoteta al costat de l'alficòs, però això no deixa de ser una broma, la senyoreta pepis de l'horticultura.
Hem posat una foto de cara i una de perfil. La més gran és la que hem pres del perfil esquerre perquè és la que ha eixit més afavorida. Li passa com a Zaplana. Clar que Zaplana té massa cara i mai no s'ha posat ni es posarà roig com una tomaca.

El millor del cas és que la setmana que ve podrem fer una collita igual o més gran de tomaques negres de crimea i marmandes i començar a provar les roiesques que hem encanyat.

Esta setmana hem donat un reg extra i hem tirat sofre i purí d'ortiga.
Per la vesprada, hem passat a garrafes la darrera collita de purí d'ortiga. Aquest elixir de la natura no ens pot faltar.

PASSATS DE FRENADA

Les tomaques negres de Crimea no estan a l'altura del que ens esperàvem. Segurament perquè les estem collim massa madures i els passa el mateix que a les raf: que quan agafen color, ja es massa tard per collir-les. Caldrà anar provant fins trobar-los el punt. El que està clar és que haurem de pensar en fer melmelada perquè madures en tenim un fum. La incògnita és saber com serà la melmelada de tomaques negres.
Del que no podem tindre cap queixa és de les tomaques marmandes que estan eixint boníssimes. Les que hem encanyat encara tardarem un poc en collir-les.

Cal esperar que no ens passe amb els melons d'alger el mateix que amb les tomaques negres perquè tot indica que, almenys un, està clarament madur. Concretament, el de la foto. Entre altres coses perquè la primera fulla del peduncle està ben seca.
En el cas de les carabasseres estem igual. Sabrem endevinar el moment adequat per collir-les?

Els cogombres i els alficossos els havíem donat per perduts però mira per on havia un alficòs magnífic i quna l'hem descobert ja estava també massa madur. En la foto no es nota perquè li hem agafat la part bona.

Les bajoqueres ja estan morituri però les que vam plantar més tard per a fer-los el relleu estan molt bé i en un parell de setmanes tornarem a menjar-ne.

Eixa planta florida tan bonica que teniu en l'altra foto i que està al costat de les noves bajoqueres és una escarola espigada. Espigada perquè no l'hem collida quan tocava. És a dir, que amb les escaroles també ens hem passat de frenada.

Les albergínies i les pebreres van prou endarrerides però les plantes es veuen sanes i fortes.
Esta setmana hem tirat més solfate de coure amb purí. I una nova regada. La por que teniem a que es generalitzara en les tomaqueres la podridura apicial s'ha demostrat, de moment, poc fonamentada. El que està fotent algunes tomaques és el sol. Caldrà tapar-les amb brossa. Amb algunes ja ho hem fet però cal prendre-ho més seriosament.

UNA DE CALÇ I UNA ALTRA D'ARENA

Les tomaqueres, una de calç i una d'arena. Han començat a madurar, la qual cosa està bé perquè hem començat a menjar-ne. De les rastreres perquè les d'encanyar les vam plantar més tard i van retardades. La més gran del cabasset és negra de Crimea, una de les primeres que collim. El problema és que estan agafant el que anomenen podridura apicial. L'experiència d'altres anys és que pot acabar en un desastre. La principal causa del problema és la manca de calci, però també influeix l'estrés hídric. El més probable és que simplement els falte aigua perquè han estat molt mal acostumades a tindren de sobra procedent de la pluja i s'han fet molt senyoretes. El cas és que les fulles no indiquen per a res falta d'aigua. També hi ha tomaques que pateixen cops de sol i caldria tapar-les. Unes altres senyoretes.

La ceba que hi ha al costat del cabasset és la primera que collim. Encara és xicoteta però per a l'amanida està al seu punt. Dolça i elegant.
Les bajoquetes ja van minvant a excepció de les fines, però les noves que han de fer el relleu estan creixent amb molta alegria.
El cap de setmana hem regat un poc tota l'hortalissa i hem repartit una bona ració de sofre i purí d'ortiga.