CARABASSETA: PRINCIPI I FINAL DE TOTES LES MENJADES

Hem plantat més pebreres. La novetat és que per primera vegada n'hem plantat de padrón. També hem plantat més tomaqueres incloent les de penjar que, entre unes coses i altres se'ns havien oblidat. Hem fet una bona arruixada de solfate de coure i sofre.

L'únic que estem collint ara són carabassetes, que per cert estan plenes de poll. La setmana que ve els tirarem puri d'ortiga perquè el sabó potàsic que els aniria bé no casa bé amb el sofre que els hem tirat este cap de setmana.

Les carabassetes creixen de mala manera. De fet, les que podeu veure en la foto estan massa granades, però és que en dos o tres dies es doblen de tamany. I com és l'únic que tenim per collir i en tenim en quantitat, passa el que passa: espaguetti de carabasseta, tortilla de carabasseta, carabasseta farcida al forn, carabasseta rebossada, carabasseta torrada, puré de carabasseta...

TOMAQUES I TURISTES

A hores d'ara, l'any passat ja es podia veure la primera tomaca. Enguany ja hen dit que anem retardats, però cal reconèixer que en una setmana les tomaqueres s'han fet doble grans. Per comprovar-ho no teniu més que mirar la foto de la setmana passada. Ahir vam plantar més tomaqueres. En tenim de moltes classes, però no tinc clar que estem segurs d'on estan plantades perquè han donat molts bacs abans d'arribar al bancalet.

Enguany no hem plantat cherrys perquè ens passava com amb els naps: que no ens agraden. Com poden agradar eixes tomaquetes liliputienses que semblen cireretes podent menjar-ne de bones-bones? Tampoc hem plantat negres de crimea perquè l'any passat no van donar el resultat que esperàvem i no serveixen per a fer conserva ni melmelada.

Les bajoquetes les vam plantar la setmana passada i ja han crescut tres o quatre dits. Si continuen a esta marxa en quinze dies ja les tenim en taula.

Acabades els faves, ara ens entretenim menjant carabassetes. Les cebes també van a bon ritme. I també les carabasseres. En la foto podeu veuren una amb un caragol passejant per les fulles com un turista. Hui, ens ha pillat de bon humor.

PRIMER ANIVERSARI!!!

El Bancalet acaba de complir un any, cosa que no està gens malament. Un dels motius que vam tindre per iniciar el blog fou poder comparar cada any amb l'anterior i treure alguna lliçó.
El primer que hem comprovat és que enguany anem més endarrerits. Si punxeu en este enllaç podreu veure les fotos que vam fer i podreu observar que les tomaqueres, tal dia com hui, ja estaven grandetes i que els encisams i les bajoquetes ja feien goig. Enguany però, com podeu observar, les tomaqueres estan acabades de plantar i els encisams i la bajoqueta encara no estan ni plantades. Afortunadament hem aconseguit salvar les carabassetes de la invasió de caragols i estan creixent prou bé.
Els naps -l'any passat no en teniem- estan impresionants i ja n'hem collit uns quants, però el problema que tenim no és estrictament agrícola. Consisteix en un fet tan simple com que no ens agraden. Això vol dir que els collim, els posem en la nevera i allí es queden els pobres.
Les faveres s'han portat molt bé i n'hem collit per a porcs i gossos però han agafat la rogeta i en una setmana estaran més mortes que vives. La rogeta té això: que no cal que perdes el temps buscant-li cap medicina. Es mor i punt.
Al nisprer, li ha passat una cosa pareguda. En compte de la rogeta, ha agafat la negreta. Fa un parell de setmanes les faveres i el nisprer feien goig i ara donen pena. És com un mal presagi del que pot passar enguany amb l'hortalisa. De les set plagues ja en tenim tres: els caragols, la rogeta i la negreta. Ara què vindrà?.