Les tomaqueres, una de calç i una d'arena. Han començat a madurar, la qual cosa està bé perquè hem començat a menjar-ne. De les rastreres perquè les d'encanyar les vam plantar més tard i van retardades. La més gran del cabasset és negra de Crimea, una de les primeres que collim. El problema és que estan agafant el que anomenen podridura apicial. L'experiència d'altres anys és que pot acabar en un desastre. La principal causa del problema és la manca de calci, però també influeix l'estrés hídric. El més probable és que simplement els falte aigua perquè han estat molt mal acostumades a tindren de sobra procedent de la pluja i s'han fet molt senyoretes. El cas és que les fulles no indiquen per a res falta d'aigua. També hi ha tomaques que pateixen cops de sol i caldria tapar-les. Unes altres senyoretes.
Les bajoquetes ja van minvant a excepció de les fines, però les noves que han de fer el relleu estan creixent amb molta alegria.
El cap de setmana hem regat un poc tota l'hortalissa i hem repartit una bona ració de sofre i purí d'ortiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada