Com ja hem dit, els caragols ens han gastat una mala passada: s'han menjat pràcticament totes les alberginieres i les carabassetes que havíem plantat. No s'han conformat en donar-los un mosset: s'han menjat la tija i tot. En la foto podeu veure com ha quedat una de les carabasseretes. Fotos de les albergínies no hem podem posar perquè no queda res que fotografiar.
Per matar els caragols de forma ecològica s'aconsella posar un recipient amb cervesa. Per a ells sembla que es una temptació irresistible, fins el punt que prefereixen fer el botellot a menjar els tendres brots de les nostres verdures. I moren feliços i contents. Es tracta d'una mort molt dolça. Nosaltres no tenim res en contra d'un sistema tan humanitari d'extermini, però cal tindre en compte que una cosa és bufar dos dotzenes de caragols i una altra fer tot el dia de cambrer servint la cervesa a gerres.
Dit això, no vos serà difícil deduir que hem acabat tirant-los granulat blau, un sistema ecològicament poc aconsellable però extraordinàriament efectiu. A l'endemà els caragols morts estaven a muntons al voltant de les tiges. Una escabetxina que ens ha omplit de malsana alegria.
Ara és el moment de tornar a altres mètodes ecològics, però no per això més humanitaris. Segons sembla, una de les millors maneres d'espantar els caragols es triturar-los i posar-los al voltant de les plantes. Està demostrat que s'acollonen i que té el mateix efecte disuasori que tenia antigament penjar pirates i malfactors a la portes de les ciutats.
Alguns defensen el mètode de tirar cendra al voltant de les plantes per auxar-los, però el sistema és molt poc efectiu. Entre altres coses perquè, si plou es banya i, aleshores, no serveix de res. Resumint que els caragols passen de respectar el dimecres de cendra i el
"polvo eres i en polvo te has de convertir". Massa profund per a ells.
El que no acabem d'entendre és perquè es tornen tan bojos amb les albergínies i les carabassetes i a penes si toquen els naps i les xirivies. Igual és que els produeixen flatulències. Com podeu veure, els caragols tenen tocs molt humans.
Este cap de setmana hem començat a plantar les tomaqueres i ho hem fet a cent per hora perquè les previsions meteorològiques apuntaven que el dissabte per la vesprada començaria a ploure i no pararia fins dilluns. Hem anat amb la llengua fora per a res. Pitjor encara: el diumenge pel matí ha calgut tornar al bancalet per donar una regadeta ja que el goteig encara no funciona. Hem plantat royestes, marmandes, rafs i de pereta. També hem plantat set o hui carabasseres. Tot ben adobat de fem.
