PASSATS DE FRENADA

Les tomaques negres de Crimea no estan a l'altura del que ens esperàvem. Segurament perquè les estem collim massa madures i els passa el mateix que a les raf: que quan agafen color, ja es massa tard per collir-les. Caldrà anar provant fins trobar-los el punt. El que està clar és que haurem de pensar en fer melmelada perquè madures en tenim un fum. La incògnita és saber com serà la melmelada de tomaques negres.
Del que no podem tindre cap queixa és de les tomaques marmandes que estan eixint boníssimes. Les que hem encanyat encara tardarem un poc en collir-les.

Cal esperar que no ens passe amb els melons d'alger el mateix que amb les tomaques negres perquè tot indica que, almenys un, està clarament madur. Concretament, el de la foto. Entre altres coses perquè la primera fulla del peduncle està ben seca.
En el cas de les carabasseres estem igual. Sabrem endevinar el moment adequat per collir-les?

Els cogombres i els alficossos els havíem donat per perduts però mira per on havia un alficòs magnífic i quna l'hem descobert ja estava també massa madur. En la foto no es nota perquè li hem agafat la part bona.

Les bajoqueres ja estan morituri però les que vam plantar més tard per a fer-los el relleu estan molt bé i en un parell de setmanes tornarem a menjar-ne.

Eixa planta florida tan bonica que teniu en l'altra foto i que està al costat de les noves bajoqueres és una escarola espigada. Espigada perquè no l'hem collida quan tocava. És a dir, que amb les escaroles també ens hem passat de frenada.

Les albergínies i les pebreres van prou endarrerides però les plantes es veuen sanes i fortes.
Esta setmana hem tirat més solfate de coure amb purí. I una nova regada. La por que teniem a que es generalitzara en les tomaqueres la podridura apicial s'ha demostrat, de moment, poc fonamentada. El que està fotent algunes tomaques és el sol. Caldrà tapar-les amb brossa. Amb algunes ja ho hem fet però cal prendre-ho més seriosament.