Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest blog comença de zero i el nostre bancalet també. Eres un testimoni d'excepció de les nostres primeres passes. Com deia el poeta, "m'estime molt de bon matí treballar el meu hort, les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques; regue els breus solcs a poalades lentes, arrenque les brosses nocives..." Vicent Andrés Estellés.
Com tothom sap, les faves són molt agraïdes i amb molt poc de treball et far-tes a menjar-ne. El problema ve després, a l'hora de engrunar-les. És fastigós i, a més, posa les mans de qui les pela més negres que negres. Hi ha qui diu que posant-les en lleixiu la negror se'n va, però això no és cert del tot. Ni agradable tampoc. La solució està en banyar-se les mans amb llima però això cal fer-ho abans de pelar-les i no quan ja tens les mans ennegrides. En estes circumstàncies, regalar faves sense engrunar és molt semblant a regalar un pollastre sense desplomar. I per això, sovint, quan en regales, et donen unes gràcies amb el morro un poc tort. Fixeu-vos, a més, que normalment són els homes els que donen les faves a les dones i aquestes les que acaben pelant-les. Al final la lectura acaba sent sempre la mateixa: els homes ja no saben que fer per donar-nos feina.
La solució està en comprar-se una màquina per pelar faves. És la que teniu en la foto. Un invent fantàstic que també serveix per engrunar pèsols. Agafes la fava, la fiques per un forat i t'ix el gra per sota -on has posat un recipient per arreplegar-lo- i la pell per l'altre costat.
Reconegam que regalar una borsa de plàstic plena de faves pelades no té res de poètic però també cal reconèixer que és molt pràctic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada