La vida en el camp és molt dura i competitiva. Ahi teniu les pobres faveres creixent com poden entre l'agret. El pitjor és que els caragols són molt espavilats i no es mengen l'agret, sinó les faveres.Mentrestant, nosaltres no perdem el temps. Este cap de setmana hem collit les olives i les hem portat a l'almàssera. No hem fet gran cosa: 300 quilos que ens han produït 50 litres d'oli. Hem fet una barreja de vilalongues, picuals i arbequines. No cal que diga que aquestes últimes són les nostres preferides. Semblen
cireretes i fan un color morat tan delicat que donen ganes d'acaronar-les. I dona gust collir-les perquè estan tan juntetes que les agafes a grapats. El que passa és que les oliveres són xicotetes i encara no estan a ple rendiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada