Les tomaqueres que no hem encanyat estan ja en les últimes. De fet, la foto xicoteta és la pura imatge de la devastació. Si salvem alguna tomaca és per a melmelada. Per contra, les d'encanyar van molt bé. La majoria són royestes. Marmandes, a partir d'ara, ja en menjarem poques.
Les tomaques de penjar ja les hem posades en un caixò completament cobertes de sofre perquè aguanten fins l'hivern.
Esta setmana no hem tirat cap producte. Hem regat en abundància després d'una setmana. Les albergínies han patit prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada