el bancalet

EL CAMP ÉS UN FANGAR

2010-03-21T15:14:00.000-07:00

Aigua, aigua i més aigua. Aigua, aigua i més aigua. Un avorriment d'aigua. I les faveres que ja no saps si creixen o naden. De moment, molta flor i cap fava.
A hores d'ara, ja hauríem d'estar preparant el terreny per a les hortalisses que es planten a primavera però, com tot està fet un fangar, no es pot fer cap tipus de treball al camp.
Clar, hui també ha plogut.

TORNA LA FAVA

2010-01-17T10:44:00.000-08:00

Uff, om passa el temps! Fa cinc mesos que no posem una ratlla en el blog. Però no vos penseu que ens hem jubilat. Ara mateix només tenim plantades faves i unes poques cebes. Poca varietat com podeu vore però l'hem compensada amb la quantitat. Enguany sembla que anem a fartar-mos de menjar faves.

En la primera foto hi ha dos solquets de faves a la dreta, una de cebes i una altra de faves més grans que han eixit soles en el lloc on les teníem plantades l'any passat. Més a l'esquerra podeu observar un camp de vinyes que convendria que no perdereu de vista perquè estem pensant integrar-lo en el bancalet perquè estem tramant donar un pas més enllà de fer mistela i encetar l'aventura de fer vi. Per manca d'atreviment no serà. En la segona foto teniu un altre solc de faves entre les oliveretes arbequines. El que hem dit, per falta de faves no anem a quedar-nos amb fam.

Esperem que enguany les hortalisses vagen un poc millor que l'any passat perquè amb dos o tres anys com l'anterior acabarem per perdre l'aficció. En referisc sobre tot a les tomaques que són el principi i final de totes les coses. Tot el demés és pur acompanyament.

AÇÒ S'ACABA

2009-08-18T03:57:00.000-07:00

No penseu que hem abandonat el bancalet. El que passa és que hem tingut problemes d’accés a internet. I també que hem estat menys motivats. El motiu és que les tomaqueres s’han posat lletges a causa d’una papallona estúpida que ha llançat a perdre una bona part de la collita. Hem fet moltes tomaques però pràcticament totes han estat tocades, sobre tot després de la pluja del mes passat que ha acabat d’afectar-les. No es que estiguen roins, diguem-ne que estan bones però són poc “regalables”. Tot i això, cal reconèixer que les de pereta s’han portat prou bé.

Les bajoquetes han sigut un desastre i encara no entenem per què. La qüestió és que per molt tendres que les collirem sempre paraven sequelloses per dins.

Les albergínies tampoc han estat a l’altura de les circumstàncies ja que sobre collir-les prou xicotetes estaven poc tendres i amb massa pepites.

Les carabassetes, les carabasses i les cebes s’han portat molt bé. Els encisams també però s’han espigat amb més facilitat de la que hauríem desitjat.

Si és de veres que mal de molts és consol de tontos hem de dir que el desastre d’enguany ha sigut prou generalitzat.

Fa un mes que no tirem ni sofre. El que hi ha, hi ha i del que hi ha mengem. I el que hi ha son tomaques tocades, albergínies que com a molt estan passables i les carabasses violines que encara estan per collir. I les tomaques de penjar que van retardades i que encara no sabem com acabaran.

Tenim la sensació que l’any passat la collita va durar més temps que enguany però la realitat és que si mirem el blog de fa un any més o menys la collita va tindre el mateix ritme que enguany.

La foto és de fa set o huit dies però pam dalt pam baix és la mateixa de totes les setmanes llevat que en esta hi ha només la meitat del que collirem perquè està feta després de fer el repartiment.

ANEM MENJANT, ANEM FENT...

2009-06-28T08:51:00.000-07:00

A l'espera que les tomaques acaben de madurar anem menjant. Encisams, albergínies, carabassetes, cebes, penques...
Les tomaqueres van relativament bé. Estan carregades de tomaques però la planta té mala pinta. Nosaltres només li tirem sofre, purí d'ortiga i, de tant en tant coure. En un camp del costat li tiren de tot i a tothora a les tomaqueres i les tenen pitjor que nosaltres. És a dir: no anem a caure en la temptació de tirar més productes químics.
Les que estan precioses són les bajoqueres. En tenim de tres classes.
La foto de "la collita" és de la setmana passada però és molt semblant al que hen collit aquesta. Dissabte que ve segur que ja podem ampliar la varietat del recapte amb bajoqueta i les primeres tomaques.
No tenim grans esperances en els melonars però sí en les carabasses que estan magnífiques tant de salut com de tamany.

QUÈ GUAPETES ESTAN LES TOMAQUETES I LES BAJOQUETES !!

2009-06-09T13:48:00.000-07:00

Les bajoquetes estan creixent molt bé. Este cap de setmana hem tirat sabó potàsic a les carabassetes perquè estan plenes de poll. Es un producte completament inofensiu i molt efectiu. També n'hem tirat a les bajoquetes perquè són molt propenses a agafar-ne.
El que més ens ompli de satisfacció però, són les tomaqueres que ja mostren uns pomell de tomaques molt prometedores. Cada setmana els donem una arruixada de sofre alternat amb una arruixada de solfate de coure.

Les carabasses també estan funcionant bé i el pròxima cap de setmana collirem els primers encisams. Diumenge en vam plantar una trentena més per preparar-los el relleu.
En la foto de la dreta podeu veure les bajoquetes. A mà esquerra estan les carabassetes que s'han fet enormes i que continuen omplint la nostra nevera.

CARABASSETA: PRINCIPI I FINAL DE TOTES LES MENJADES

2009-05-31T07:10:00.000-07:00

Hem plantat més pebreres. La novetat és que per primera vegada n'hem plantat de padrón. També hem plantat més tomaqueres incloent les de penjar que, entre unes coses i altres se'ns havien oblidat. Hem fet una bona arruixada de solfate de coure i sofre.

L'únic que estem collint ara són carabassetes, que per cert estan plenes de poll. La setmana que ve els tirarem puri d'ortiga perquè el sabó potàsic que els aniria bé no casa bé amb el sofre que els hem tirat este cap de setmana.

Les carabassetes creixen de mala manera. De fet, les que podeu veure en la foto estan massa granades, però és que en dos o tres dies es doblen de tamany. I com és l'únic que tenim per collir i en tenim en quantitat, passa el que passa: espaguetti de carabasseta, tortilla de carabasseta, carabasseta farcida al forn, carabasseta rebossada, carabasseta torrada, puré de carabasseta...

TOMAQUES I TURISTES

2009-05-24T12:03:00.000-07:00

A hores d'ara, l'any passat ja es podia veure la primera tomaca. Enguany ja hen dit que anem retardats, però cal reconèixer que en una setmana les tomaqueres s'han fet doble grans. Per comprovar-ho no teniu més que mirar la foto de la setmana passada. Ahir vam plantar més tomaqueres. En tenim de moltes classes, però no tinc clar que estem segurs d'on estan plantades perquè han donat molts bacs abans d'arribar al bancalet.

Enguany no hem plantat cherrys perquè ens passava com amb els naps: que no ens agraden. Com poden agradar eixes tomaquetes liliputienses que semblen cireretes podent menjar-ne de bones-bones? Tampoc hem plantat negres de crimea perquè l'any passat no van donar el resultat que esperàvem i no serveixen per a fer conserva ni melmelada.

Les bajoquetes les vam plantar la setmana passada i ja han crescut tres o quatre dits. Si continuen a esta marxa en quinze dies ja les tenim en taula.

Acabades els faves, ara ens entretenim menjant carabassetes. Les cebes també van a bon ritme. I també les carabasseres. En la foto podeu veuren una amb un caragol passejant per les fulles com un turista. Hui, ens ha pillat de bon humor.

PRIMER ANIVERSARI!!!

2009-05-09T10:46:00.000-07:00

El Bancalet acaba de complir un any, cosa que no està gens malament. Un dels motius que vam tindre per iniciar el blog fou poder comparar cada any amb l'anterior i treure alguna lliçó.
El primer que hem comprovat és que enguany anem més endarrerits. Si punxeu en este enllaç podreu veure les fotos que vam fer i podreu observar que les tomaqueres, tal dia com hui, ja estaven grandetes i que els encisams i les bajoquetes ja feien goig. Enguany però, com podeu observar, les tomaqueres estan acabades de plantar i els encisams i la bajoqueta encara no estan ni plantades. Afortunadament hem aconseguit salvar les carabassetes de la invasió de caragols i estan creixent prou bé.
Els naps -l'any passat no en teniem- estan impresionants i ja n'hem collit uns quants, però el problema que tenim no és estrictament agrícola. Consisteix en un fet tan simple com que no ens agraden. Això vol dir que els collim, els posem en la nevera i allí es queden els pobres.
Les faveres s'han portat molt bé i n'hem collit per a porcs i gossos però han agafat la rogeta i en una setmana estaran més mortes que vives. La rogeta té això: que no cal que perdes el temps buscant-li cap medicina. Es mor i punt.
Al nisprer, li ha passat una cosa pareguda. En compte de la rogeta, ha agafat la negreta. Fa un parell de setmanes les faveres i el nisprer feien goig i ara donen pena. És com un mal presagi del que pot passar enguany amb l'hortalisa. De les set plagues ja en tenim tres: els caragols, la rogeta i la negreta. Ara què vindrà?.

HA ARRIBAT L'HORA DE PLANTAR LES TOMAQUES

2009-04-26T09:07:00.000-07:00

Este cap de setmana hem començat a plantar les tomaqueres i ho hem fet a cent per hora perquè les previsions meteorològiques apuntaven que el dissabte per la vesprada començaria a ploure i no pararia fins dilluns. Hem anat amb la llengua fora per a res. Pitjor encara: el diumenge pel matí ha calgut tornar al bancalet per donar una regadeta ja que el goteig encara no funciona. Hem plantat royestes, marmandes, rafs i de pereta. També hem plantat set o hui carabasseres. Tot ben adobat de fem.
Enguany anem molt retardats. Fa un any, a estes hores ja havíem plantat la bajoqueta, els encisams i els melonars i les tomaqueres, llevat de les d'encanyar, ja estaven ben grans.
Naturalment, este cap de setmana hem collit faves a cabassades però no es qüestió de tornar a posar una altra foto. Ja les haveu vistes amb pell, pelades i guisades. L'únic nou que se'ns acudeix és que els digueu l'últim adéu abans de tancar la compostadora. D'ahí eixiran convertides en un compost magnìfic.

CARAGOLS: COSINS GERMANS D'ATILA

2009-04-18T04:18:00.000-07:00

Com ja hem dit, els caragols ens han gastat una mala passada: s'han menjat pràcticament totes les alberginieres i les carabassetes que havíem plantat. No s'han conformat en donar-los un mosset: s'han menjat la tija i tot. En la foto podeu veure com ha quedat una de les carabasseretes. Fotos de les albergínies no hem podem posar perquè no queda res que fotografiar.

Per matar els caragols de forma ecològica s'aconsella posar un recipient amb cervesa. Per a ells sembla que es una temptació irresistible, fins el punt que prefereixen fer el botellot a menjar els tendres brots de les nostres verdures. I moren feliços i contents. Es tracta d'una mort molt dolça. Nosaltres no tenim res en contra d'un sistema tan humanitari d'extermini, però cal tindre en compte que una cosa és bufar dos dotzenes de caragols i una altra fer tot el dia de cambrer servint la cervesa a gerres.

Dit això, no vos serà difícil deduir que hem acabat tirant-los granulat blau, un sistema ecològicament poc aconsellable però extraordinàriament efectiu. A l'endemà els caragols morts estaven a muntons al voltant de les tiges. Una escabetxina que ens ha omplit de malsana alegria.
Ara és el moment de tornar a altres mètodes ecològics, però no per això més humanitaris. Segons sembla, una de les millors maneres d'espantar els caragols es triturar-los i posar-los al voltant de les plantes. Està demostrat que s'acollonen i que té el mateix efecte disuasori que tenia antigament penjar pirates i malfactors a la portes de les ciutats.

Alguns defensen el mètode de tirar cendra al voltant de les plantes per auxar-los, però el sistema és molt poc efectiu. Entre altres coses perquè, si plou es banya i, aleshores, no serveix de res. Resumint que els caragols passen de respectar el dimecres de cendra i el "polvo eres i en polvo te has de convertir". Massa profund per a ells.

El que no acabem d'entendre és perquè es tornen tan bojos amb les albergínies i les carabassetes i a penes si toquen els naps i les xirivies. Igual és que els produeixen flatulències. Com podeu veure, els caragols tenen tocs molt humans.

VESTIDES, NUETES I EN PLENA EXALTACIÓ FAVERA

2009-04-16T06:52:00.000-07:00

Ahi teniu les faves. Primer vestidetes en el seu tratge verd, després, en conill tapant-se les vergonyes i, finalment, perduda la vergonya, entre flaires d'alls tendres i fenoll i amb els morrets de pebreroig, fent ostentació del que pot donar de si com si estiguerem en plena exaltació de la favera major. La botifarra no tindria per què estar ahí però s'ha posat per davant i s'ha empenyat en eixir en la foto. La pura realitat és que l'hem feta a banda.

Podriem parlar-vos de les carabassetes i les albergínies, però no volem amargar-nos hui la vida. Això, ho deixem per a demà una vegada acabada la digestió. I és que els caragols ens han gastat molt males passades. Però al que anàvem: demà serà un altre dia.

ANEM MASSA ACCELERATS?

2009-03-23T14:52:00.000-07:00

El terreny ja està pràcticament a punt: tot treballat i amb els bancals en altura pràcticament acabats a falta de tirar-los una bona capa de fem damunt.
El que passa és que dedicar-se només a treballar la terra té pocs al.licients i no hem pogut resistir la temptació de plantar carabassetes i albergínies abans d'hora. I cols morades... Ja sabem que encara és prompte però, què anem a fer-li?
Les carabassetes i les albergínies l'any passat les vam plantar en bancalet elevat però enguany les hem posades en línia i sobre plàstic negre per evitar les males herbes. Els elevats els reservarem per a les bajoquetes, les pebreres i els encisams. Però això serà d'ací unes setmanes.
Les faves comencen a donar-nos les primeres alegries. Ací teniu les primeres de l'any.

TOT A PUNT PER A REBRE LA PRIMAVERA

2009-03-03T07:36:00.000-08:00

El blog l'hem tingut un poc oblidat però això no vol dir que el bancalet ho haja estat. Durant tot este temps de silenci hem plantat cebes i més faveres.
En una de les fotos podeu vore les faveres més tardanes i en l'altra les faves més primerenques. Els naps i les xirivies continuen creixent.

El que més feina ha donat però, ha sigut preparar la terra per a la primarera. A més hem preparat els planters de les tomaqueres i les albergínies. És a dir: tot està a punt.

MÉS FAVES, NAPS I XIRIVIES

2008-12-20T09:08:00.000-08:00

La terra continua feta un fangar de tant que ha plogut les darreres setmanes, però com som prou cabuts hem plantat faves tardanes. També volíem plantar cebes però ja no quedaven planters en la cooperativa. Per matar el desfici hem sembrat naps i xirivies. Com no hi ha res que ensenyar, no hi ha foto. Però si voleu vore com van les primeres faves.... ahí les teniu.

QUÈ SABRAN ELS DE LA MICHELÍN !?

2008-11-30T08:28:00.000-08:00

El passat cap de setmana vam plantar més faves. Quasi totes de la varietat mutxamel. Ens va costar molt perquè la terra estava feta un fangar. Hui anàvem a plantar-ne de varietat tardana però com estos dies ha tornat a ploure no hem pogut perquè era impossible llaurar i fins i tot passar la desbrostadora.
Però no tot ha de ser suar. Passejar pel camp ara és una meravella. La setmana passada encara vam poder menjar alguna figa despistada sobre una figuera a la que no li quedava ni una fulla. És una passada menjar figues i a continuació un grapat d'alborçs que ja estan rojos com cireretes.
Mirant a terra també es pot gaudir. En el bancalet està ple de bledes i espinaques silvestres i tota mena d'herbes menjívoles com la llengua de bou, els llicsons, els alls porros o les primeres camarroges. Les bulls, les friges amb una allets i fas uns pastissos escaldats que se'n riuen de totes les estreles michelin.

LES FAVES CREIXEN I LES OLIVETES FAN OLI

2008-11-06T09:46:00.000-08:00

La vida en el camp és molt dura i competitiva. Ahi teniu les pobres faveres creixent com poden entre l'agret. El pitjor és que els caragols són molt espavilats i no es mengen l'agret, sinó les faveres.

Mentrestant, nosaltres no perdem el temps. Este cap de setmana hem collit les olives i les hem portat a l'almàssera. No hem fet gran cosa: 300 quilos que ens han produït 50 litres d'oli. Hem fet una barreja de vilalongues, picuals i arbequines. No cal que diga que aquestes últimes són les nostres preferides. Semblen cireretes i fan un color morat tan delicat que donen ganes d'acaronar-les. I dona gust collir-les perquè estan tan juntetes que les agafes a grapats. El que passa és que les oliveres són xicotetes i encara no estan a ple rendiment.

ARA, TOCA LA FAVA

2008-10-09T02:57:00.000-07:00

Hui hem plantat un solc de faves. En principi sembla senzill: clot i fava, clot i fava. El problema és fer això quan bufa el vent i s'ha anunciat una gota freda d'un moment a un altre. De fet, ha sigut acabar de plantar-les i començar a ploure.
La lluna no aconsellava plantar les faves hui, sinó despús demà, però si els pronòstics de pluges intenses es compleix de res ens valdrà la lluna perquè tot estarà fet un fangar. Els pròxims solcs ja els farem pensant en la lluna. O no.
La varietat plantada és la mutxamel que és una de les més primerenques. La idea és anar plantant un solquet cada dos o tres setmanes per escalonar la collita.

ENCARA ENS QUEDA CORDA

2008-09-06T10:10:00.000-07:00

El bancalet encara ens dona alguna alegria. Com podeu vore,les albergínies, la bajoqueta, les cols i els alficòssos encara estan de bon vore i no tenen vergonya de fotografiar-se. I no digam les cebes de girona totes moradetes que al pelar-les plores i sembla que estàs en Setmana Santa.

Les tomaqueres estan pràcticament mortes, però estem intentant ressuscitar-les esporgant-les a base de bé. El més probable és que no servisca de res però seria una passada que encara poguérem fer una modesta collita.

VESTIDETES DE GROC

2008-08-25T11:04:00.000-07:00

La collita s'estava acabant però ha desaparegut abans d'hora perquè algú ha decidit furtar-nos les tomaques que quedaven. Pitjor hauria sigut que hagueren començat a furtar-les el mes passat. En la columna de l'esquerra podeu veure dos exemples, un de Castello i un altre de Gata de Gorgos, que il.lustren que no som els únics que hem patit robatoris.
Ara, només ens queda pensar en l'hivern preparant les tomaques de penjar. Nosaltres hem optat per posar-les en una caixa cobertes de sofre perquè dona menys feina que anar fent pomells per penjar-les del sostre i sembla que duren el mateix temps i es mantenen igual de bé. Com podeu veure, les tomaquetes estan molt sexis vestides de groc.

QUÈ BONICA ÉS L'ABUNDÀNCIA! ...PERÒ JA S'ACABA...

2008-08-09T02:28:00.000-07:00

No cal explicar el que està a la vista. La novetat, a banda de l'abundància, és que hem començat a collir tomaques de penjar. Són les xicotetes que hi ha a mà esquerra. L'altra novetat és que hem hagut de contractar un ajudant que, com podeu veure, és molt treballador.
Les tomaqueres que no hem encanyat estan ja en les últimes. De fet, la foto xicoteta és la pura imatge de la devastació. Si salvem alguna tomaca és per a melmelada. Per contra, les d'encanyar van molt bé. La majoria són royestes. Marmandes, a partir d'ara, ja en menjarem poques.
Les tomaques de penjar ja les hem posades en un caixò completament cobertes de sofre perquè aguanten fins l'hivern.
Esta setmana no hem tirat cap producte. Hem regat en abundància després d'una setmana. Les albergínies han patit prou.

CLASSE D'ANATOMIA

2008-08-08T12:39:00.000-07:00

Hui toca classe d'anatomia. En la foto podeu veure una dissecció de les varietats negra de crimea, royesta i marmande. La de crimea ens ha decebut molt perquè maura molt ràpidament i es fa bavosa per dins. A més són un desastre per a fregir i fer melmelada pel caldoses que són. Les marmandes i les royestes són boníssimes i quan més madures, més saboroses. Si hi ha que menjar-se-les a mos redó amb un bon pessic de sal i un bon raig d'oli, la que més goig fa és la marmande que és la que teniu dalt a l'esquerra. No cal dir que la de sota és la royesta i que la de dalt a la dreta és la negra .En la columna de l'esquerra ho teniu tot més ampliat. La foto xicoteta no cal que vos diga el què és.

AQUÍ HAY TOMATE! O NO?

2008-07-29T01:41:00.000-07:00

Tomaques, carabasses, albergínies ratllades, cebes i de tot un poc. Esperem no avorrir les tomaques perquè la imaginació ja no dona més de si: tomaques en amanida, tamaques amb ou, tomaca fregada en el pa, llomello amb tomaca, peix amb tomaca, tomaca al forn, gazpacho amb tomaca, tomaca en conserva, tomaca secada al sol, melmelada de tomaca... I això sense comptar les cherrys que no estan tenint massa éxit i les de penjar que ja es troben a punt de collir.

Les tomaques menys agraïdes han resultat ser les negres de crimea perquè es fan blanetes de seguida i són un desastre per a fregir i fer melmelada. Ara el que cal és esperar a que arriben les que vam plantat més tard i que estan encanyades. Si el resultat és el mateix, l'any que ve caldrà plantar-ne menys. Les marmandes funcionen molt bé i ara el que esperem és l'entrada en plena producció de les royestes que tenen una pinta molt bona. També és de veres que, com podeu veure en la foto menuda, han estat molt malcriades: desulladetes, lligadetes a la seua canya i amb els seus llacets perquè s'empinen al cel amb l'elegància d'una barbye.

Els melons d'alger, poquets, xicotets i prou fluixos a pesar d'estar empeltats sobre una base de carabassera. Les pebreres, igual que els melons d'alger: poquetes, xicotetes i fluixetes. Per contra, les albergínies ratllades no tenen cap però en quantitat, qualitat i sabor.

Aquesta setmana hem regat un parell de dies i no hem tirat cap producte.

DE CARA I DE PERFIL: ÉS, O NO ÉS UNA COLLITA?

2008-07-19T09:04:00.000-07:00

Què bonica és l'abundància! La veritat és que les fotos de les collites anteriors donen risa si es comparen amb aquestes. Però a banda de l'abundància de tomaques, hui hem collit els dos primers melons d'alger d'enguany. També hem collit huit o nou albergínies. Bè, també ens hem estrenat amb les primeres tomaquetes cherry, que podeu veure en la foto xicoteta al costat de l'alficòs, però això no deixa de ser una broma, la senyoreta pepis de l'horticultura.
Hem posat una foto de cara i una de perfil. La més gran és la que hem pres del perfil esquerre perquè és la que ha eixit més afavorida. Li passa com a Zaplana. Clar que Zaplana té massa cara i mai no s'ha posat ni es posarà roig com una tomaca.

El millor del cas és que la setmana que ve podrem fer una collita igual o més gran de tomaques negres de crimea i marmandes i començar a provar les roiesques que hem encanyat.

Esta setmana hem donat un reg extra i hem tirat sofre i purí d'ortiga.
Per la vesprada, hem passat a garrafes la darrera collita de purí d'ortiga. Aquest elixir de la natura no ens pot faltar.

PASSATS DE FRENADA

2008-07-14T11:04:00.000-07:00

Les tomaques negres de Crimea no estan a l'altura del que ens esperàvem. Segurament perquè les estem collim massa madures i els passa el mateix que a les raf: que quan agafen color, ja es massa tard per collir-les. Caldrà anar provant fins trobar-los el punt. El que està clar és que haurem de pensar en fer melmelada perquè madures en tenim un fum. La incògnita és saber com serà la melmelada de tomaques negres.
Del que no podem tindre cap queixa és de les tomaques marmandes que estan eixint boníssimes. Les que hem encanyat encara tardarem un poc en collir-les.

Cal esperar que no ens passe amb els melons d'alger el mateix que amb les tomaques negres perquè tot indica que, almenys un, està clarament madur. Concretament, el de la foto. Entre altres coses perquè la primera fulla del peduncle està ben seca.
En el cas de les carabasseres estem igual. Sabrem endevinar el moment adequat per collir-les?

Els cogombres i els alficossos els havíem donat per perduts però mira per on havia un alficòs magnífic i quna l'hem descobert ja estava també massa madur. En la foto no es nota perquè li hem agafat la part bona.

Les bajoqueres ja estan morituri però les que vam plantar més tard per a fer-los el relleu estan molt bé i en un parell de setmanes tornarem a menjar-ne.

Eixa planta florida tan bonica que teniu en l'altra foto i que està al costat de les noves bajoqueres és una escarola espigada. Espigada perquè no l'hem collida quan tocava. És a dir, que amb les escaroles també ens hem passat de frenada.

Les albergínies i les pebreres van prou endarrerides però les plantes es veuen sanes i fortes.
Esta setmana hem tirat més solfate de coure amb purí. I una nova regada. La por que teniem a que es generalitzara en les tomaqueres la podridura apicial s'ha demostrat, de moment, poc fonamentada. El que està fotent algunes tomaques és el sol. Caldrà tapar-les amb brossa. Amb algunes ja ho hem fet però cal prendre-ho més seriosament.

UNA DE CALÇ I UNA ALTRA D'ARENA

2008-07-02T13:19:00.000-07:00

Les tomaqueres, una de calç i una d'arena. Han començat a madurar, la qual cosa està bé perquè hem començat a menjar-ne. De les rastreres perquè les d'encanyar les vam plantar més tard i van retardades. La més gran del cabasset és negra de Crimea, una de les primeres que collim. El problema és que estan agafant el que anomenen podridura apicial. L'experiència d'altres anys és que pot acabar en un desastre. La principal causa del problema és la manca de calci, però també influeix l'estrés hídric. El més probable és que simplement els falte aigua perquè han estat molt mal acostumades a tindren de sobra procedent de la pluja i s'han fet molt senyoretes. El cas és que les fulles no indiquen per a res falta d'aigua. També hi ha tomaques que pateixen cops de sol i caldria tapar-les. Unes altres senyoretes.

La ceba que hi ha al costat del cabasset és la primera que collim. Encara és xicoteta però per a l'amanida està al seu punt. Dolça i elegant.
Les bajoquetes ja van minvant a excepció de les fines, però les noves que han de fer el relleu estan creixent amb molta alegria.
El cap de setmana hem regat un poc tota l'hortalissa i hem repartit una bona ració de sofre i purí d'ortiga.

JA ÉS ESTIU.... I ES NOTA!

2008-06-23T08:25:00.000-07:00

El que són les coses. Pensàvem que els problemes els tindríem en les bajoquetes, les albergínies i els pimentons i resulta que les primeres plantes que s'han fotut són les carabassetes que tenen fama de ser molt fortes. Este cap de setmana hem arrancat tres de les quatre que havíem plantat. Unes fulles s'havien fet grogeus i altres creixien xicotetes, arrugades i d'un verd descolorit. En arrancar-les hem vist que a penes si tenien arrel i estaven pràcticament soltes. Segurament les hauríem pugut salvar tirant-li terra a la soca quan tocava.
A les tomaqueres, que van a cent per hora, també els hem vist alguna fulla lletja i hem decidit tirar-los una bona ració de solfate de coure, sofre i purí d'ortiga. El tractament l'hem fet extensiu a les pebreres i albergínies. Als melonars i carabasseres, únicament sofre. Als encisams, res de res.
Estem fent collites glorioses de bajoqueta. Hui n'hem plantat més.
Les carabasses i "el meló" d'alger estan que fan goig. Els de tot l'any han pegat una crescuda forta però de moment no es veuen melons.
L'estiu ha entrat com una moto i, per primera vegada en moltes setmanes, hem hagut de regar Cosa de deu minuts.

HUI , TOCAVA SUAR

2008-06-15T04:01:00.000-07:00

Animats per la collita d'ahir hui hem anat al bancalet disposats a banyar la camisola. Hem passat la muleta, hem llevat la brossa del melonar i les carabasseres i hem tutorat les tomaqueres de canya.

Hem tirat una motxilla amb un poc de solfate de coure i sabó i una bona ració de sofre i purí d'ortiga. Es la primera vegada que tirem purí. I quina oloreta fa ! Tancaves els ulls i semblava que, en compte del camp, estaves en una quadra.

També hem fet una nova collita, però no d'hortalisses, sinó d'ortigues per fer provisions de purí. En les fotos podeu veure com evolucionen les tomaqueres rastreres i els pimentons. Quin goig!

I EL SÈPTIM DIA, VA DESCANSAR.....

2008-06-13T12:46:00.000-07:00

Hem anat al bancalet ben mudats perquè no teniem ganes de treballar, ni falta que feia. Hui, el que tocava era collir. I ací teniu la primera collita de trinca que aconseguim enguany: bajoquetes, encisams, carabassetes i bledes. I unes fulles de col per a les pilotes del putxero de demà. Ni un defecte ni una bestiola en tot el que hem collit.
Unes hortalises dignes de pressumir en un aparador com el que hem preparat.

VENT EN POPA I A TOTA VELA

2008-06-07T07:55:00.000-07:00

Els diaris ja han confirmat que el passat mes de maig ha sigut el més plovedor dels darrers vuitanta anys, però la hortalissa, com podeu veure en les fotos, aguanta. Una millor que altra. Els melonars i les carabassetes estan un poc tocats i la carabassera va com una moto. Hem aconseguit parar el mildeu de les tomaqueres a base de sulfat de coure aprofitant que encara està autoritzat el seu us per als tractaments ecològics. Albergínies, pebreres, cogombres, cebes i encisams creixen sense problemes.

Tenim tres varietats de bajoquetes, dos redones i una ampla. A simple vista totes estan molt bé, però les amples estan plenes de poll per baix. És curiós perquè a pesar d'estar juntes el poll només ataca les amples. Les hem tractades dues vegades amb sabó potàsic. La primera va tindre uns resulats regulars perquè a penes unes hores després de fer el tractament va començar a ploure. Este matí hem tornat a arruixar-les.

Esta setmana hem encanyat les últimes tomaqueres que vam plantar. Llevat de les royesques, les altres són de les mateixes varietats que criem rastreres per observar les diferències de producció entre unes i altres. També hem aprofitat la treva que ens ha donat l'oratge per passar la muleta i lligar els encisams.La setmana que ve tirarem purí d'ortigues que tots diuen que és quasi miraculós. Fa tres setmanes que està fent-se i ja està ben espés i ben pudorós.

Fins ara només havíem menjat algun encisam però ja hem començat a tastar carabassetes que, per cert, hem collit massa granades.

TOMAQUES O GRANOTES?

2008-05-27T09:47:00.000-07:00

En la tele diuen que estem de sequera, però ací no fa més que ploure un dia si i un altre també. Si no canvia l'oratge haurem de plantejar-nos criar granotes en compte de tomaqueres. Mireu que llustroses estan!

PLOU I FA SOL, LES BRUIXES ES PENTINEN

2008-05-17T10:37:00.000-07:00

I continua plovent. La primera conseqüència és que els fongs han pres carinyo a algunes tomaqueres i com tot el dia està plovent i eixint el sol, no hi ha manera de solfatar. La veritat és que estem preocupats. L'oratge no ha impedit però, que plantarem el que teniem previst: tomaques d'encanyar i de penjar, melons de tot l'any i escaroles.

Les tomaques d'encanyar les hem posades sobre cavalló i les de penjar sobre terra. La majoria són de la varietat royesta però també hem posat unes quantes negres de crimea i marmandes que ja tenim plantades com a rastreres per tal de veure les diferències en producció i desenrotllament.

Els melons de tot l'any els hem plantat igual que els altres: sobre un bon clot ple det fem i un plàstic negre damunt.

Un veí ens ha advertit que les lletugues hauríem d'haver-les lligades i que ja estàvem fent tard perquè algunes ja s'havíen fet massa grans. Li hem preguntat si també havíem arribat tard per a menjar-les i tot sorprés ens ha dit que no. És el que hem fet: la lletuga de l'esquerra ja no existeix. I estava ben bona.

LA PRIMERA TOMACA

2008-05-12T14:07:00.000-07:00

És la més avançada de la classe: la primera tomaca. Després en vindran moltes més però ja no les voldrem tant.

ALMENYS, JA TENIM LES CANYES

2008-05-11T11:20:00.000-07:00

Els que pronostiquen l'oratge no s'han equivocat i ja portem no sé quants dies de pluja.

Afortunadament, ahir pel matí vam tindre un respir i vam poder aprofitar el parèntesi per anar al barranc a fer canyes. Esperem poder-les emprar el pròxim cap de setmana per plantar més tomaqueres i bajoquetes d'emparrar. Això, suposant que el terreny no estiga massa enfangat.

Com podeu veure, "la collita" de canyes no ha estat gens malament.

ACI TENIU EL BANCALET

2008-05-09T03:28:00.000-07:00

Ací teniu el bancalet. La bajoqueta, els encisams, les albergínies, les pebreres, les carabassetes, els cogombres i un parell de tomaques xerri estan sobre terreny elevat. Diuen que és millor per a les plantes i per a nosaltres ja que tenim que castigar menys els ronyons.
Abans es notava més el fem però com ha plogut, la terra se l'ha xuclat. La setmana que ve, n'abocarem més.
Les tomaqueres són totes de mata alta però en principi no anem a encanyar-les a veure què passa. El planter de totes elles, l'hem fet nosaltres. Les varietats són negres de crimea i marmandes. Estan cultivades sobre plàstic negre per aguantar millor l'aigua i evitar males herbes.

Este cap de setmana teniem previst plantar tomaqueres de mata alta i posar canyes però ha plogut i ens hem quedat amb les ganes. El cas és que l'oratge anuncia tres o quatre dies més de pluja.

També estan sobre plàstic negres els melons d'alger i les carabasseres. Les cebes estan situades a l'esquerra de la imatge i no es veuen. Elles van a la seua i estan plantades en fila índia.

EN UN LLOC DE LA MARINA ALTA QUE NO VULL ANOMENAR...

2008-05-07T09:30:00.000-07:00

Volem fer hortalisses ecològiques i per començar de zero cal reconèixer que som prou atrevits: tomaques de cinc o sis classes, melons d'alger i de tot l'any, carabasses i carabassetes, bajoquetes de tres classes, bargínies, pebreres, encisams, cogombres, alficossos... I cebes morades.

DADES DE PARTIDA:

El terreny treballat és d'aproximadament mitja fanecada i hem instal.lat reg per goteig. La distribució de les hortalisses l'hem feta a ull agafant com a punt de partida les suggerències de Mariano Bueno. La major part del que hem sembrat han sigut planters comprats. L'excepció han sigut les tomaques i alguna carabasseta. En un futur la idea és treballar amb les pròpies llavors i utilitzar únicament varietats autòctones. Enguany no hem pogut resistir la temptació de donar un toc exòtic al bancalet i hem plantat tomaques negres de Crimea, això si: ecològiques.

Bàsicament ens dediquem al camp els caps de setmana i això té les seues limitacions. Per exemple: no plantes d'acord al que diu la lluna, sinó que ho fas quan pots, estiga en la fase que estiga. I en un futur no molt llunyà segurament arribarem tard a l'hora de lluitar contra algunes plagues.

La cosa que més clara tenim és que a les plantes no els faltarà el fem. De fet, hem portat un camió sancer. És de bou.